Una palmera de jardí demana poc: un bon lloc quan la plantes, reg regular el primer any i, després, treure les fulles seques i vigilar l’hivern. Gairebé tots els problemes venen de l’excés d’aigua, no de la falta. T’expliquem què cal fer a cada moment, amb exemples de les espècies que cultivem a Riudoms (Tarragona).

Plantació: el lloc ho decideix gairebé tot

La majoria de palmeres volen ple sol. La Brahea armata, per exemple, perd el color blau amb poca llum. Hi ha excepcions: la Livistona chinensis prefereix la semiombra i a ple sol d’estiu pot esgrogueir-se.

El sòl ha de drenar. Fes un clot més ample que el pa de terra i no enterris el tronc més del que ho estava al contenidor. Si la terra és pesant i s’entolla, planta sobre un petit munt amb grava.

Planta a la primavera si pots triar. La palmera arrela amb la calor i arriba al primer hivern ja assentada. Els exemplars grans es col·loquen amb camió grua: ho expliquem a la pàgina de palmeres grans per a jardí.

Reg: regular el primer any, escàs després

El primer any, rega amb regularitat perquè arreli, sobretot a l’estiu. És el període en què una palmera depèn més de tu.

Després, cada espècie demana una cosa diferent:

  • El margalló (Chamaerops humilis) gairebé es manté amb la pluja.
  • La Brahea armata vol reg escàs. L’excés d’aigua és l’única cosa que no perdona.
  • La palmera reina (Syagrus romanzoffiana) és de les que més aigua agraeixen a l’estiu.
  • El Trachycarpus fortunei demana reg regular a l’estiu, més que les palmeres de desert.

A l’hivern, rega molt poc. En test, la terra s’asseca abans i cal regar més sovint que a terra.

Adobat: a la primavera i sense excessos

Un adob per a palmeres a la primavera ajuda a mantenir el color de la fulla. El recomanem, per exemple, per a la Butia capitata.

En sòls calcaris, com molts de la costa mediterrània, les fulles de la palmera reina es poden esgrogueir per falta de ferro i manganès. Un adob amb microelements ho corregeix. Segueix sempre la dosi del fabricant: adobar de més no accelera una palmera.

Poda de palmeres: només les fulles seques

No tallis fulles verdes. La palmera les necessita per créixer i no rebrota per on talles.

  • Fes servir guants. El margalló, la Brahea i les Phoenix tenen espines a la base de les fulles.
  • La palmera canària (Phoenix canariensis) es poda millor a l’hivern, per no atraure el morrut roig.
  • La Washingtonia robusta necessita una neteja anual de fulles seques. En exemplars alts, encarrega-la a professionals amb l’equip adequat.
  • En el Trachycarpus, la fibra del tronc es pot deixar o netejar. És una qüestió de gust.

Hivern: compte amb el fred i amb la humitat

Redueix el reg. Diverses palmeres aguanten millor el fred sec que el fred amb la terra xopa.

Protegeix les espècies sensibles les nits de gelada. La Phoenix roebelenii pateix per sota d’uns -3 °C i la Livistona chinensis per sota d’uns -5 °C, sempre de manera orientativa. Cobreix la capçada amb un vel antigelades o, si és en un test, arramba-la a una paret arrecerada.

Els primers hiverns són els més delicats. Si vius on glaça sovint, és més segur triar bé l’espècie que protegir cada any: mira les nostres palmeres resistents al fred.

Morrut roig i fulles grogues

El morrut roig és un risc conegut per a les Phoenix. Si en tens una, pregunta a un professional de la teva zona per la prevenció. No és un tractament per improvisar.

Si les fulles s’esgrogueeixen, revisa primer el reg i el drenatge. És el primer que convé descartar.

Calendari de cures de les palmeres

  • Primavera: plantació i adobat.
  • Estiu: reg, sobretot a les plantades aquell any.
  • Tardor: baixa el reg a poc a poc.
  • Hivern: reg mínim, protecció de les sensibles i poda de fulles seques a la palmera canària.

Si la teva palmera no va bé

Envia’ns una foto de la palmera i digues-nos on està plantada i com la regues. Et diem què faríem nosaltres.

La teva opinió compta: Comenta ara!