Per triar una palmera per al teu jardí, respon tres preguntes per aquest ordre: quant fred hi fa a l’hivern, quant espai tens i quant temps hi vols dedicar. L’aspecte ve després. T’ho expliquem amb les espècies que cultivem a Riudoms (Tarragona) des de fa més de 20 anys.

Primer, el fred de la teva zona

El que més limita una palmera a Espanya és la gelada. Fixa’t en la temperatura mínima que sol fer al teu jardí cada hivern, no en la mitjana.

Les temperatures que veuràs aquí són orientatives. Valen per a exemplars ja establerts i canvien amb la durada de la gelada i amb el sòl: diverses espècies aguanten millor el fred sec que el fred amb la terra entollada. A la nostra pàgina de palmeres resistents al fred hi tens les espècies que millor l’aguanten.

Palmeres per a jardí a la costa mediterrània

Amb gelades escasses i lleugeres pots plantar gairebé qualsevol de les espècies que cultivem. És el lloc per a les més sensibles:

  • Syagrus romanzoffiana, la palmera reina: fulles plomoses i creixement ràpid. Aguanta uns -5 °C i agraeix el reg.
  • Washingtonia robusta: alta i de tronc prim. Aguanta aproximadament de -5 a -7 °C.
  • Phoenix roebelenii, la palmera pigmea: sensible per sota d’uns -3 °C. Posa-la en un racó arrecerat.

A prop del mar també compten la sal i el vent. El margalló (Chamaerops humilis) aguanta totes dues coses.

Interior amb gelades

Si a l’hivern hi glaça amb regularitat, busca espècies que aguantin aproximadament de -8 a -10 °C:

  • Washingtonia filifera: la Washingtonia que recomanem per a l’interior. Necessita espai, perquè el tronc és ample i la capçada àmplia.
  • Phoenix canariensis, la palmera canària: aguanta el fred i la sequera un cop establerta. Només per a jardins grans.
  • Butia capitata: fulla de ploma, 5-6 metres amb els anys i fruits comestibles.
  • El margalló: aguanta uns -10 °C i, passat el primer any, gairebé es manté amb la pluja.

Muntanya i zones molt fredes

On les gelades són fortes, la tria es redueix a les palmeres que aguanten uns -15 °C, sempre de manera orientativa.

El Trachycarpus fortunei és la palmera amb què cal començar. Ve de muntanyes de la Xina, creix a ple sol o en semiombra i arriba a 8-12 metres. El Sabal minor no forma tronc visible, fa 1-2 metres i tolera, a més, la humitat i la semiombra.

En aquestes zones el sòl importa tant com l’espècie: ha de drenar bé. Abans de decidir, mira les espècies de la pàgina de palmeres per a zones amb gelades.

L’espai: pensa en la palmera adulta

Una palmera canària acaba amb una capçada de més de 8 metres de diàmetre. Una Washingtonia robusta pot superar els 20 metres d’alçada: no la plantis al costat de la casa ni sota cables.

En un jardí petit funciona el Trachycarpus, que ocupa poc d’ample. Per a un pati o un test, la Phoenix roebelenii gairebé mai passa de 2-3 metres.

Les palmeres creixen a poc a poc. Si vols el resultat des del primer dia, un exemplar amb el tronc ja format t’estalvia anys d’espera. Els grans es porten amb camió grua: ho expliquem a palmeres grans per a jardí.

El manteniment que demana cadascuna

  • Reg: totes necessiten reg regular el primer any. Després, el margalló en demana molt poc. La palmera reina i el Trachycarpus agraeixen aigua a l’estiu.
  • Poda: només les fulles seques. En una Washingtonia robusta alta és una feina anual per a professionals amb l’equip adequat.
  • Morrut roig: és un risc conegut per a les Phoenix. Si en tries una, pregunta a un professional per la prevenció a la teva zona.

Digues-nos on vius i et direm quina

Escriu-nos amb la teva localitat, una foto del lloc i l’espai que tens. Et diem quines espècies hi encaixen i t’enviem fotos, mides i preu dels exemplars disponibles.

La teva opinió compta: Comenta ara!