Butia eriospatha: una butia diferent
La Butia eriospatha és parenta de la coneguda Butia capitata, però molt menys habitual als jardins i als vivers. Ve de les serres del sud del Brasil, on suporta hiverns freds i humits.
Com és
Les fulles són més verdes i menys arquejades que les de la capitata. El que la distingeix a primer cop d'ull és la bràctea que embolcalla la inflorescència: està coberta d'un borrissol marró, com de llana, que li dóna el nom (eriospatha vol dir "espàdix llanút"). Els fruits grocs també són comestibles.
On plantar-la
És una de les butias més resistents al fred i tolera millor la humitat que altres palmeres del seu tipus. Creix bé a ple sol a la costa i a l'interior. Amb els anys pot arribar als 5-6 metres.
Cures
- Reg: regular a l'estiu, escàs a l'hivern.
- Terra: ben drenada i, si pot ser, una mica àcida.
- Poda: només les fulles seques.
La Butia eriospatha al nostre viver
Treballem formats des de 20 cm fins a 80 cm de tronc, en contenidors de 45 a 130 litres. És una bona tria si vols alguna cosa diferent de les palmeres de sempre sense renunciar a la resistència.
Pregunta'ns quina disponibilitat tenim aquesta temporada.
